Les Residències Públiques a Terrassa
Segons l’IDESCAT, a Terrassa al 2016 mes de 35.000 persones tenien més de 65 anys de les quals menys de 15.000 eren homes i més de 20.000 dones. Segons estudis, per l’any 2025 el tram d’edat de 65 a 80 anys les persones dependents seran un 7% i en el tram de més de 80 anys ho seran més del 40%.
Si analitzem aquestes dades, veiem que en el cas mitjà d’una parella, és molt probable que al final, un dels dos acabin sent dependent. Això és una realitat que potser ens costa entendre i, sobretot assumir, però en el tram final de la vida algú s’haurà d’ocupar d’aquestes persones.
Es ben segur que moltes d’aquestes persones, en revertir en persones dependents han/hauran d’acabar el tram final de la seva vida a una residència. Ja sigui en una residència concertada o privada ( per falta de places públiques) encaminades per a donar servei a persones dependents, on es poden trobar amb un alt percentatge de persones dependents de grau II i III i on qui pren les decisions ho fa pensant més amb la rendibilitat del negoci que en el benestar dels residents.
Per altra banda, aquestes persones tampoc volen condicionar ni hipotecar durant anys a les persones que els podrien tenir al seu càrrec (fills, conjugue, altres familiars, …), és mes, voluntàriament els volen descarregar d’aquesta responsabilitat i volen seguir comptant amb ells per a casos puntuals però no en exclusiva 365 dies a l’any, segurament durant anys.
Moltes persones no disposen de 2.000 .. 2.500 €/persona/mes per escollir una plaça a una bona residència privada, que n’hi ha, ja que les seves possibilitats no els hi ho permeten. Peró molts tampoc poden optar a una plaça d’assistència concertada per que la forta demanda fa que no hi hagi prou oferta i per tant llistes d’espera de mesos o anys i preus alts, moltes vegades abusius per el servei que es rep. Per això cal que hi hagi una bona oferta de places públiques de tal manera que les persones amb necessitats molt concretes no tinguin d’esperar per aconseguir una plaça adaptada a les seves necessitats a un preu raonable.
En el camp de la dependència, majoritàriament, les dones son les grans sacrificades ja que amb freqüencia acaben sent durant anys les infermeres particulars de la parella, ja que normalment els homes comencen la seva dependència abans que les dones degut bàsicament per la menor esperança de vida de l’home (uns cinc anys menys) i per la diferencia d’edat dins la parella (habitualment l’home és mes gran).
Davant d’aquesta realitat, que es pot fer per millorar la perspectiva de vida ?
Es una pregunta que molta gent es fa. Les actuals generacions de gent gran els ha tocat viure canvis molt dràstics en el tema de l’atenció a les persones dependents i no volen que la situació que viuen o ham viscut es repeteixi.
Que poden fer doncs ? , dues coses :
- No fer res, mirar cap un altre banda i deixar passar el temps i veure com la vida va tractant els problemes. Al cap i a la fi és el que s’ha fet sempre. Quan surtin el problemes podran escollir (o no) entre les diferents opcions :
- La que es coneix de sempre. Envellir amb la família, difícilment a la mateixa llar, o donant voltes entre les llars dels fills o parents. Aquesta opció sembla que no convenç gairebé a ningú.
- Quedar-se a casa i contractar a una o més persones per que tinguin cura de la persona dependent. Aquest sistema te dos inconvenients : no es barat i per que funcioni cal que sempre hi hagi un familiar proper disposat a supervisar i donar un cop de mà al cuidador ( per a determinades activitats, descans setmanal, baixes, vacances, …).
- Decidir, o que decideixin altres per la persona dependent, anar a una residència, que serà escollida en funció de les possibilitats econòmiques, si és de pagament, o la que ens faciliti l’administració per la llei de la dependència (quan hi hagi places , .. si és que algun dia n’hi ha).
- Fer alguna cosa, és a dir, organitzar-nos i fer força per que les opcions canviïn i hi hagi una oferta pública, de qualitat a l’abast de tothom qui ho necessiti.
Estat actual :
A Terrassa (2016) :
- 1 Residència pública
- 16 Residències concertades/col·laboradores
- 7 Residències privades
- 7 Residències acreditades (amb dret a prestació vinculada).
TOTAL : 31 Residències (nomes 1 de pública)
Per tot això, s’ha creat la Comissió de les Residències Públiques a Terrassa.
