Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa
Qui Som
La Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) és una organització sense ànim de lucre que coordina 24 associacions veïnals de la ciutat i que a través dels seus projectes i campanyes, treballa per millorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes des dels barris de Terrassa.
La Junta de la FAVT


Presidents de la FAVT

Han estat presidents de la FAVT, Gregorio Ramírez, Emiliano Martínez, Ramón Clariana, Dolores Lledò i Josep Antoni Sánchez de Haro.
La FAVT, al mateix temps, està federada a la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya) que és una organització sense ànim de lucre que coordina actualment 456 Associacions de veïns i 22 Federacions, i a través dels seus projectes, campanyes i serveis treballa per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes des dels barris de Catalunya.
Que Fem
Dins l’objectiu de ser transversals en la defensa dels drets de les persones, estem en contacte, participem i col·laborem en diferents plataformes cíviques de la nostra ciutat a on defensem temes molt importants per la ciutadania.
On Som
Actualment ens podeu trobar al Casal Cívic de Ca n’Aurell,
Plaça del Tint, 4,
08224 Terrassa, Barcelona
Història
El moviment veïnal va sorgir a Terrassa com a resposta al creixement descompensat que es va produir, sobretot urbanisticament, a partir dels anys 50 i 60.
Però amb la consolidació del sistema democràtic la representativitat ciutadana a través del moviment veïnal queda “des-legitimada” en gran part, ja que no troba la seva ubicació i passa a ser una ombra de les lluites que es realitzen en altres esferes. És, llavors, quan s’inicia un procés amb alts i baixos .
En l’any 1987, les AA. VV. constitueixen la FAVT com a instrument de col·laboració del treball veïnal i com un interlocutor unitari amb l’Ajuntament sobre els temes de gestió dels espais públics, la mobilitat, els serveis a la ciutadana i quants temes afecten els nostres veïns i veïnes i concerneix els nostres barris. Es va reclamar el soterrament dels ferrocarrils, les estacions de tren; la neteja, la seguretat i el manteniment de les rieres; nous centres educatius; ampliar i millorar els equipaments esportius, casals i serveis per als nostres majors, Residències per a la Gent Gran; la descentralització i ampliació dels serveis sanitaris, CAP’s més pròxims… un millor servei de neteja i recollida de residus per a la ciutat.. Línies d’autobusos que arribin a tots els punts de la ciutat … una major seguretat ciutadana, amb policia de proximitat i agents de barri.. etc….
A principis dels 90 la crisis es fa patent, i algunes associacions creuen que la Favt no és mitjà adequat per canalitzar les seves propostes. En aquesta disjuntiva la Federació opta per la constitució d’unes estructures d’organització, de registre i de funcionament òptimes, per crear una base estable a partir de la qual es puguin impulsar iniciatives.
Es va demostrar amb la gradual re introducció de les diferents associacions ( que tampoc tenien un model alternatiu clar) que aquest treball era el que s’havia d’haver fet amb anterioritat, perquè és el que dóna força a qualsevol organització. En l’actualitat, la Favt ha trobat un punt d’estabilitat per poder encarar el futur amb major optimisme. La seva contínua restauració en la forma de funcionar (projecte telemàtic) i el seguiment de les iniciatives concretes de la ciutadania, no ha d’obviar que el veritable poder de la federació està en la gent que ajuda i encamina els projectes per encarar un futur millor.
La FAVT té tants reptes com les necessitats dels seus veïns. Cal continuar enfortint el moviment veïnal per a donar resposta a les noves necessitats dels nostres veïns i veïnes: l’envelliment de la població, una mobilitat més sostenible medi ambientalment, l’atenció sanitària publica i universal. L’enfortiment dels serveis públics, l’ampliació i la millora dels espais públics, l’accessibilitat universal… per això la FAVT s’ha de renovar, actualitzar i dotar-se d’un ampli equip amb visió de ciutat, amb criteris socials, integradors, mig ambientals, equitatius, i que treballi amb equips amplis, representatius, integradors, progressistes sensibles a les noves necessitats i que sigui col·laborador i fomenti el treball en equip per a desenvolupar tot i molts més projectes. Dinàmica per a una ciutat integradora, solidària, que fomenti la convivència i la participació ciutadana en les seves accions del dia a dia.