Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa
Qui Som
La Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) és una organització sense ànim de lucre que coordina 23 associacions veïnals de la ciutat i que a través dels seus projectes i campanyes, treballa per millorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes des dels barris de Terrassa.
La Junta de la FAVT
Presidents de la FAVT
Des de 2008, han estat presidents de la FAVT, Gregorio Ramírez, Emiliano Martínez, Ramón Clariana, Dolores Lledò i Josep Antoni Sánchez de Haro.
La FAVT, al mateix temps, està federada a la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya) que és una organització sense ànim de lucre que coordina actualment 456 Associacions de veïns i 22 Federacions, i a través dels seus projectes, campanyes i serveis treballa per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes des dels barris de Catalunya.
Que Fem
Dins l’objectiu de ser transversals en la defensa dels drets de les persones, estem en contacte, participem i col·laborem en diferents plataformes cíviques de la nostra ciutat a on defensem temes molt importants per la ciutadania.
On Som
Actualment ens podeu trobar al Casal Cívic de Ca n’Aurell,
Plaça del Tint, 4,
08224 Terrassa, Barcelona
Història
El moviment veïnal va sorgir a Terrassa com a resposta al creixement descompensat que es va produir als diferents barris de la ciutat. Un urbanisme descontrolat i especulatiu, amb moltes mancances urbanístiques, sense equipaments, ni serveis. Les primeres associacions de veïns apareixen a principis dels anys 1960, com Les Arenes, Segle XX, Sant Llorenç…
L’any 1976 es posa en marxa la Coordinadora d’Associacions de Veïns de Terrassa. Integrada per unes divuit Associacions. El seu objectiu començar a fer propostes per a la millora dels barris de la ciutat, que patia forts dèficits urbanístics, de serveis i equipaments, i ser una eina de pressió sobre l’Ajuntament encara franquista, i que seria l’inici del futur Ajuntament democràtic, per tant, calia estar preparats per a canviar les coses.
L’arribada dels ajuntaments democràtics, va comportar que alguns dirigents veïnals entressin a formar part del govern municipal, i la Coordinadora deixés de funcionar. Tot i això, les entitats veïnals que seguien funcionant, comencen el procés constituent d’una nova organització, la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa “FAVT”. de la que s’aproven els Estatuts l’any 1981 , és legalitza, i serà escollida la primera Junta. En aquell moment hi havia vint-i-una Associacions federades, totes les que existien en aquells moments.
Els seus objectius es varen centrar en la millora de la ciutat i uns dels primers elements de debat ciutadà, va ser el Pla General d’Ordenació de l’any 1983, que volia posar un cert ordre en la situació de la ciutat i els seus barris. La FAVT va posar en marxa una Comissió de Treball per a fer propostes d’actuació. Millores urbanístiques, serveis, equipaments, gestió de l’espai públic, grans projectes de ciutat com el soterraments de les vies del tren, la neteja, la seguretat, nous centres educatius, transport públic, urbanització de carrers i places, i així una llarga llista de reivindicacions.
L’any 1987, la FAVT arribarà a tenir fins a trenta-sis Associacions de veïns federades, totes les existents ens els barris de la ciutat.
A principis dels anys 1990, comencen els debats sobre la Participació de la ciutadania en els afers públics, comença la redacció i aprovació del primer Reglament de Participació Ciutadana i a discutir sobre la gestió dels Centres Cívics i primers Casals de Barri. La FAVT participa en la Comissió Mixta amb l’Ajuntament per a la serva redacció.
En paral·lel, i per desgràcia, a finals de l’any 1990, va començar una lluita d’interessos partidistes entre CiU al govern de la Generalitat i el PSC a l’Ajuntament de Terrassa, en què es varen utilitzar, de forma irracional, el repartiment d’equipaments i subvencions per intentar controlar el moviment veïnal de la nostra ciutat, el que va comportar un desequilibri evident en alguns barris que ho va patir el seu veïnat.
Tot plegat va fer que algunes entitats veïnals participessin d’aquesta disbauxa, i la lluïta arribés a la FAVT, que va patir les conseqüències, amb forts enfrontaments interns, que la varen debilitar i va ser causa d’un trencament intern, amb moltes Associacions que la van abandonar.
Una gran crisi i un fracàs que es va pagar molt car durant uns quants anys, ja que els enfrontaments i les divisions varen impedir que la FAVT sigues una eina unitària que lluités pels interessos dels veïns i veïnes.
Al final, tota aquesta lluïta estèril va acabar durant els primers anys del 2000, en que és van recuperar els objectius pels quals es va crear la FAVT: intentar lluitar pels interessos dels veïns i veïnes, i tenir un Pla de Treball que compleixi amb aquests objectius, i acabar amb les interferències partidistes. Recuperant associacions de veïns perdudes, i posant en marxa de nou l’entitat, i així ha estat fins ara
La FAVT continua tenint tants reptes com les necessitats dels seus veïns i veïnes. I si analitzem molts dels problemes actuals, segueixen sent similars als dels anys 1980 amb la seva posada en marxa. Els problemes d’habitatge, de serveis, d’equipaments, de medi ambient, de mobilitat, socials i econòmics, i així una llarga llista que haurem de seguir afrontant i resolen. Allò que alguns afirmaven des d’alguns partits a les institucions l’any 1980, que “les Associacions de Veïns ja no serien necessàries i s’haurien de convertir en Associacions de Consumidors”, s’ha demostrat que era una fal·làcia interessada, i segueixen sent eines necessàries per a lluitar en una societat injusta i complexa.
Cal continuar enfortint el moviment veïnal per a donar resposta a les velles i noves necessitats dels nostres veïns i veïnes: l’envelliment de la població, una mobilitat més sostenible mediambientalment, l’atenció sanitària pública i universal, l’ensenyament públic, l’enfortiment dels serveis públics, l’ampliació i la millorà dels espais públics, l’accessibilitat universal…
Per això la FAVT s’ha de renovar, actualitzar i dotar-se d’un ampli equip amb visió de ciutat, i amb els barris i els seus equips, amb criteris socials, integradors, de sostenibilitat mediambiental, equitatius, i que treballi amb equips amplis, representatius, integradors, progressistes i sensibles a les noves necessitats. Que siguin col·laboradors i fomenti el treball en equip per a desenvolupar tots i molts més projectes. I sobretot, sense influències partidistes, ja sigui, de partits polítics i administracions, ha d’actuar amb plena llibertat i criteri, només al servei dels veïns i veïnes. Generar una dinàmica per a una ciutat integradora, solidària, que fomenti la convivència i la participació ciutadana en les seves actuacions. L’ajut mutu i l’exercici de ciutadania com un element fonamental, i intentant aconseguir una nova governança per a canviar les coses i les maneres de fer.